La llar és el refugi, és l'origen i el final, és la parada i fonda, és on ens amaguem del món i on ens ensenyem sense pudor. A casa no hi ha secrets i alhora les parets tremolen de tants que en guarden. Dins d'aquelles habitacions, tan vistes i tan reconegudes, hi hem parlat, hi hem menjat, hi hem somiat, hi hem rigut i plorat, hi hem crescut, hi hem après i hi hem fet servir tots els verbs imprescindibles per dir que hem viscut. La casa és la pau i per això quan érem petits i tot jugant volíem estar sans i estalvis, cridàvem ben fort:"casa!!". I ja no ens podia passar res.
Ara, segueix sent això, CASA i aquí és on ens hi trobem més bé, malgrat que les coses que ens passen són del tot inexplicables, són sentiments que cadascú de nosaltres vivim d'una manera i ens afecta d'una manera. Si, tots tenim el mateix, però és dins de casa nostre on sabem que som i com som, al carrer, som iguals i ven diferents.
Avui voldríem cridar molt més fort "CASA" esperant que no ens pogués passar res, res més. Amb això em quedo, amb l'esperança de que puguem seguir gaudint del nostre refugi, amb tots els significats.
És fascinant veure com els dies més quotidians es poden convertir en els més especials. Com hi ha dates que crèiem invisibles que recordarem la resta de la nostra vida. Com fets que podrien haver passat desapercebuts els explicarem fins a gastar-los durant anys. I si, potser avui és aquest dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada